La presència d’animals en una comunitat de propietaris genera a vegades algun conflicte amb altres veïns per culpa dels sorolls, les pudors o la seva presència a les zones comunes. Hi ha una normativa amb els drets i els deures dels propietaris de mascotes. Si es respecta, no hi hauria d’haver problemes de convivència.

«Hem partir de la idea que un animal de companyia no és en si mateix un problema per als veïns, ho és, en tot cas, l’actitud poc respectuosa del seu propietari», explica en Miquel, voluntari a l’Associació Nacional d’Amics dels Animals. «Si l’amo és curós i cuida la seva mascota com cal, no sorgiran conflictes.»

En general es així, però en algunes comunitats prefereixen prevenir que curar, i opten per advertir els propietaris que les mascotes no són ben rebudes. Aquesta és l’experiència d’en José Ramón, que un any després de traslladar-se a un pis en un barri cèntric de Madrid va decidir comprar un gos.

«L’oposició de molts veïns va provocar que arribés a tenir conflictes amb algun d’ells», relata en José Ramón. «Jo treballo a casa i el tinc ben cuidat. El gos no molesta en absolut, però em segueixen insistint que si hi ha el més mínim problema em denunciaran.»

Aquest cas ens pot ajudar a explicar de manera pràctica els drets tant dels propietaris de les mascotes com dels seus veïns.

 

Hi ha alguna llei que impedeixi a en José Ramón tenir un gos a la seva comunitat?

La Llei de propietat horitzontal recull tot el que fa referència a l’habitatge i a les comunitats de propietaris i no prohibeix la tinença d’animals domèstics als domicilis particulars, tot i que sí que permet que els ajuntaments limitin el nombre de mascotes que es poden tenir a casa. Així, per exemple, quan en un habitatge hi ha quatre gossos o més s’ha de declarar la casa com a «nucli zoològic». És un requisit per garantir, després d’una inspecció pública, que el lloc compleix amb les condicions higienicosanitàries imprescindibles.

La comunitat de veïns li pot prohibir que entri el seu gos a l’edifici?

Només en el cas que els estatuts de la comunitat recullin expressament que està prohibit tenir animals a la finca. No obstant això, és possible impugnar aquesta norma interna. De fet, hi ha jurisprudència sobre aquest tema en la qual es prioritzen els drets individuals de l’amo de l’animal. D’altra banda, tampoc és possible modificar els estatuts per prohibir l’existència de mascotes a partir de l’arribada d’un nou veí, perquè per fer-ho s’exigeix una junta de propietaris i unanimitat en la votació, i el nou veí hi votaria en contra.

I si en José Ramón visqués en un pis de lloguer?

El propietari de l’habitatge sí que té dret a prohibir l’entrada de mascotes a casa seva, però ho ha de fer constar en el contracte de lloguer.

Quan es considera que una mascota és una molèstia per a la comunitat?

Les ordenances de cada municipi regulen les condicions per a la tinença d’animals de companyia: exigeixen la documentació necessària, la identificació de l’animal, l’obligació de controlar-ne la higiene, etc. Això es complementa amb les disposicions generals de la Llei de propietat horitzontal que, com indiquen els experts d’Attard Abogados, inclou «ser diligent en l’ús de l’immoble i en les relacions amb els altres titulars, i respondre davant d’aquests de les infraccions comeses i dels danys causats, i evitar, en tot, cas, dur a terme qualsevol tipus d’activitat molesta, insalubre, nociva, perillosa i il·lícita en el domicili i en les zones comunes».

Què passa si en José Ramón incompleix les normes de convivència?

Si, per exemple, treu el gos sense corretja, deixa que lladri tota la nit, si permet que embruti o deteriori les zones comunes i no es fa càrrec de la reparació, el president de la comunitat li ha d’enviar una notificació oficial (burofax) perquè corregeixi aquest comportament. En cas que no ho faci, la junta de propietaris pot aprovar que s’iniciïn accions judicials i sol·licitar una indemnització per danys i perjudicis. També, la comunitat pot demanar una intervenció administrativa a l’ajuntament per tal que inspectors comprovin els fets denunciats i siguin ells els que s’encarreguin de fer complir les ordenances.

 

Font: blog Anida